domingo, 19 de agosto de 2012

Majorketa

Mallorca resseca després de la sega


Un parell de vegades s'any torno a ma terra. La seva bòvida silueta (tanta feina ens donava per retallar-la) comença a tenir alguns contorns malalts. Una illa calmada que s'ha traït a sí mateixa amb absurditats com el desproporcionat palau de congressos parat a mig fer, la nova fornada de totxos fan noves crostes arran de mar, la invasió del turisme de cervesa amb cubells fins i tot als raconets més encantadors de Palma. L'il·lustre govern balear que ha votat la majoria ens amenaça amb altres afaitades i cicatrius. La vida cultural de Ciutat més apagada: L'Auditori vell -amb excel·lent acústica- es mor d'avorriment i el Teatre Principal cumpleix amb un parell d'òperes de segona divisió i poca cosa més.

Per a què volem un macropalau de congressos a Palma?

Només arribar a la terminal, uns hipnotitzants cartells lluminosos et segresten per informar-te de la nova instal·lació privada de luxe al Toro (Calvià) dissenyada per Philippe Stark, l'innovador? port Adriano on els iots més despampanants poden amarrar, i la jet passar-s'ho bé comprant i fent gasto de rubles i iens als restaurants i clubs. I és que encara mana molt la màxima que hem d'atraure turisme d'alta gamma: entenc perquè aquesta dèria del Trias per fer-ne un d'igual al port Vell de Barcelona.

Tot plegat molt radiactiu. Sort que queden reduïts caus d'illencs, artistes i poetes que protesten tímidament i uns quants artesans que amb paciència conreuen les varietats de productes locals, com ara el blat xeixa per fer el millor pa del món, el pa moreno:


M'emporto la meva petita illa amb mi: l'aigua salada, les pedres cremades, el silenci dels alzinars i la dolçor de les fleques. Em declaro mercenària a l'exili, en favor de tot el que sigui tradició paisatgística i cultural de la roca més saborosa del Mediterrani.

Fins a l'hivern verd que t'entapissa, Mallorqueta meva.





2 comentarios:

  1. Et vols creure que he estat dos cops a Mallorca i no he passejat mai per Ciutat? He estat a Manacor, a Sant Llorenç d'es Cardassar, a Alcúdia...

    Hi he menjat sempre molt bé. I saps quin és el meu plat? El frit!

    No m'he oblidat de tu. Feina i uns dies a la Garrotxa (sóc un copion!). Vaig arribar ahir al vespre. Et dic alguna cosa de seguida.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ciutat o Palma (hi ha qui li fa mal el nom) té un casc antic enorme, digne, molt luminós i bastant ben restaurat. Amb placetes, moltes esglésies gòtiques i call, palaus amb patis. La propera no te la perdis. L'eixample té un traçat interessant però l'arquitectura no val res.

      Es frit! l'adoro però en temps de matances, que amb la calor no em passen ni les ensaïmades.
      A veure que ens expliques de les teves proeses garrotxines..

      Eliminar