lunes, 24 de julio de 2017

A la pira


Aquí estem escoltant la Callas del 57, Vanne..Lasciami, que Verdi mereix un respecte. Al Liceu, ahir tarda, la Leonora de la Lewis va ser una desgràcia. Em va saber greu que al final saludés al públic sense somriure i mocador en mà; suposo que ella mateixa s'adonà del suspens tan calamitós. No va ser l'únic entrebanc del Trovatore. L'escena del Rechi va ser un cúmul de desencerts. Ni els cantants es movien bé, ni les pobres fotocòpies-mapping del Desastres de la guerra de Goya ajudaven a la trama, ni el pintor fent un estrany cameo, inoportú entre àries. Quan el quadre es buida i guanya un pèl de llum, la cosa es tranquil·litza i pots estar encara més per la música, que a tot taco i velocitat, va ofegant als senyors cantants, en especial al pobre Manrico de Pretti, que feia el que va poder.
Sort del Comte de Luna (Rucinski) que ens convidà a sentir el seu preciós tutto è deserto o dels cors cantant molt dignament:  hauríem marxat sense un alivi, escoltin, que era el meu primer Trovatore en directe!

4 comentarios:

  1. Quina llàstima la representació!

    Estàs "on fire" (que no és a la pira, sortosament)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. hi aneu o ja l'heu vista? m'ha fet ràbia que precisament amb il Trovatore, que havia de tancar la temporada, ho fessin tan malament..

      Eliminar
  2. Vaig marxar a la mitja part, no es podia aguantar.
    Abraçades
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. jo vaig tenir un diumenge de resistència..
      besets

      Eliminar