Fons daurat

Avui hem celebrat el comiat d'una estimada amiga i companya que es jubila. Sentiments enfrontats: tindrà el millor calendari per viatjar, un bon horari per visitar expos, temps per llegir, no haurà d'aguantar algunes impertinències d'aula. No estarà al nostre departament, no compatirem petites alegries de la professió, no veurem les seves pissarres tan pulcrament guixades.
Espero que la rutina no ens faci perdre el contacte, cosa que ja ens ha passat amb altres col·legues.
L'enyorarem.

La cuina de Picasso

La #cocinaPicasso, una completa expo de nuestro inacabable Picasso, con nuevos bodegones cubistas, cerámicas, palabras y fotografía; de la frugalidad a la fiesta vital de la mesa. Un gran descubrimiento, por ejemplo, las dos versiones de la alacena con vasos de cristal y volutas de Le Catalan (un buffet que en tiempos de guerra de repente desaparece) o los cefalópodos con forma de cebolleta, de lo más encantadores. 180 obras que parten desde escenas de Els 4 Gats, pasando por bellas naturalezas muertas, estudios del Desayuno de Manet y unas pocas esculturas de utensilios culinarios. Se remata con una sala que vincula el artista con maneras de pensar en la cocina de El Bulli.
Más detalles aquí, explicados por la comisaria de la muestra.
Don't miss!

Una altra Barcelona

BCN by Jon Tugores

La Barcelona de Tugores és la de la mirada d'un pilot a la cabina d'un avió comercial, arquitecte i fotògraf. Un recull d'imatges sense retocar, en format gran, on es veu el gra lleu a una superfície de paper mate. Cada plana mereix una lectura lenta. Tenim des de perspectives de zoom llarg, a quasi axonometries científiques o còniques marcades. Fusions i combats de fluïds amb la topografia rocosa. Monocromies amb algunes pinzellades de vermell i groc. L'evidència de ser una capital amb ànima que té molt a conquerir.

Ahir érem a la presentació de gran nivell per a un llibre diferent, d'urbanisme, fotografia, dels enamorats de Bcn. Alta volada en les tres intervencions de Jon Tugores, W Muller i Carles Llop. 
Els mallorquins coneixem molt aquesta Bcn d'aproximació/allunyament. Sentim molt properes les fotos (que no podem fer des del seient de passatger) fascinats per la metròpoli, la quadrícula, l'sfumato, les fronteres naturals i els plans del territori.

Maria by Callas

Renoi la Maria by Callas: tot de youtubes, alguns de colorejats, intercalats amb gravacions inèdites més quotidianes. Astorada per la persecució dels paparazzi. Sempre perfectament pentinada, vestida i enjoiada als 50's. M'ha sabut a poc perquè esperava més assajos i veure-la estudiar piano o cant fora d'escena.
Era una enorme artista que amb l'edat millora. El tema sentimental amb Aristòtil queda molt blanquejat. Ah! Era molt miop, com moltes gregues .

Envelades

Kabul 1972

Potser eren unes poques les noies privilegiades que podien anar a la moda, estudiar i viatjar. Bé que podien escollir. Ara, la Malala, premi Nobel de la Pau, encara no pot viure al Pakistán: només l'ha trepitjat recentment per una breu visita. Podria rebre una altra bala al cervell per demanar escoles per les noies del país.

Quan a l'agost, passats els atemptats de la Rambla, vaig manifestar que m'hagués agradat una musulmana sense hijab fent el discurs a la manifestació per la Pau, vaig encendre el meu mur de FB: - Poc viatjada, inculta, no entens res, que és la seva manera de mostrar la seva tradició i la seva identitat!

Curiosament una identidad que només visualitzen les dones. Ells, ben occidentals, amb texans i bambes, no n'han d'exhibir cap senyal cultural, que jo ho fan prou bé elles. Perquè em temo que no ho fan en plena llibertat. Perquè la meva alumna síria, quan son pare marxa de viatge, porta faldilles i ensenya els braços. Perquè en altres temps, al 1979, les perses van sortir al carrer per dir no al vel obligatori. Perquè al febrer a Teheran,  29 dones van ser detingudes per treure-se'l. 

Donem-les llibertat. Ja veuríem quantes es cobrien per modèstia o per seguir un Islam més estricte. Era quan el vel protegia l'home i la dona del sol i la sorra que prenia tot el seu sentit ergonòmic i estètic. 

curs del 83

Setembre del 83,

Ignorantia juris non excusat
El primer que ens ensenyà el professor Diéguez, de Constitució, a 3r de BUP a l'Institut Ramon Llull de Palma. El mateix curs on Janer Manila em va fer estimar Rodoreda i M Mar Bonet. Anys d'aquella transició tan qüestionada on érem feliços pels canvis i les ganes de conèixer.

el retorn del calamar

hola,
ja tocava, ni que sigui per fer el primer post del 18 i per afegir unes quantes imatges ben loligues de gran èxit al FB i TW.

dracmes antics

netsuke

trista i sola

superheroi

i de còmics..

ciao, fins demà.